domingo, 8 de junio de 2014

És el nostre cervell hipertextual?


El consultor ens ha demanat al llarg del curs que ens formulessim aquesta qüestió. Ara, amb la perspectiva dels treballs i les slectures fetes la meva percepció em porta a creure que probablement estem convertint la nostra ment en hipertextual en la mesura que participem, descobrim, llegim i escribim, creem, juguem i ens relacionem a través de les noves tecnologies digitals.

Des del punt de vista de creador d'un webblog destaquem com diu Moreno “Lo analógico es inmutable, lo digital se puede transformar”[1]. Efectivament, tenint en compte que l’escriptor de blog és alhora escriptor, editor, corrector i crític, a diferència de la publicació escrita –posem pel cas d’un fanzine- hem comprovat com el blog permet la modificació en el temps d’aspectes formals (ortogràfics, gramaticals...) i de contingut.

La transformació inclou també aspectes que el diferencien del model analògic -partint ja de la base que una pantalla no és un full- com per exemple la tria entre multitud de la tipografies, de la seva mida, del color d’aquestes, del color del fons de pantalla etc... tot plegat requereix de l’autor un posicionament “estètic” i estructural previ. Així mateix, en la tasca d’escriure hipertextos el blogaire ha d’ incloure imatges i hiperenllaços en els conceptes que vulgui aclarir o expandir. Crec que és necessari que qualsevol autor de blog assumeixi a la manera d’un corpus d’escriptor- una reflexió prèvia i el disseny previ d’unes característiques determinades que precisament aporten el valor afegit de l’ hipertext.



Des del punt de vista de la lectura, recordem en aquest punt les diverses metàfores interpretatives aportades per Campàs per a conceptualitzar el lector d’hipertextos: metàfora del teatre (el lector com a director d’escena), metàfora espacial (el text percebut com un mapa), metàfora del supermercat (tria selectiva dels enllaços), metàfora del caleidoscopi (el text com a una col·lecció de fragments combinatoris), metàfora del trencaclosques (les diferents lèxies com a imatges desbaratades que cal encaixar) o la metàfora dels mons possibles (cada lèxia com a representació d’un mon diferent).[2] Respecte al component d'interactivitat pensem que llegir hipertext ens aporta flexibilitat, fluïdesa o motivació entre d’altres; en resum, hi identifiquem fàcilment factors de creativitat.

Segons Lakoff, els marcs son estructures mentals que conformen la nostra visió del mon[3]. Si ens preguntem quines metàfores s’han instal·lat en el nostre marc mental provocades pel canvi cultural digital podem trobar exemples prou eloqüents:

- Respecte el marc temporal i fent referència als canvis en la comunicació interpersonal a la xarxa, Kerkhove per exemple ens parla que hem passat de les converses telefòniques a càmara lenta temporalitat real o temporalitat expandida[4].

- La pantalla del nostre PC o dispositiu com la finestra, indicativa del poder que tenim de veure continguts generats arreu del planeta.

- La navegació, símil nàutic que fa referència a la capacitat de viatjar per webs.

- L’espai digital el qual equipara la web amb la immensitat de l’univers. 

Aquestes metàfores, i moltes d’altres, han estat adoptades globalment. Moltes ens remeten a la idea de trencament de fronteres espacials o temporals, a la subordinació del jo físic al “ciberjo”, a la flexibilitat, a la multidimensionalitat o a la simultaneïtat. 
En resum, poc a poc i en funció del contacte que tenim amb les noves tecnologies, la nostra ment molt probablement està canviant  i en conseqüència canvia percepció del que ens envolta.   

[1] Moreno,I. Escritura hipermedia y lectoautores, p.123.
[2] Campàs,J. Hipertextualitats digitals. Taula citada feta per Marie –Laure Ryan. Pp. 29.33.
[3] Lakoff, G. 2007:4
[4] Kerckhove,D.  Hipertextualitat,




jueves, 5 de junio de 2014

Projecte de recerca lexicomètric. L’abdicació del rei Joan Carles en dos mitjans de comunicació: Diario.es i el País on-line.



L’abdicació del rei Joan Carles en dos mitjans de comunicació: Diario.es i el País on-line.

Justificació:
Amb motiu de l’abdicació del rei d’Espanya he volgut comprovar, mitjançant el programa lexicomètric Antconc, si trobaríem diferències significatives en el tractament de la notícia i més concretament en les columnes d’opinió.
El País, com és sabut, es caracteritza per ser un diari “institucional” proper al Partit Socialista. Per altra banda el diario.es es pot definir com un mitjà de caràcter més progressista i força més crític amb l’establishment.

Mètode:
Hem destriat 6 columnes d’opinió de cada mitjà en data 2 de juny de 2014 que es referissin al tema en qüestió i les he analitzat (les 6 conjuntes del País i les 6 conjuntes del Diario.es) amb l’aplicatiu.

Les columnes analitzades són:


El País:
Cambio de piel- Manuel Cruz
La utilidad de un rey- Juan Luis Cebrián   

Diario.es
Proceso reconstituyente - Guillem Martínez
A rey muerto rey puesto - Javier Gallego
El sucesor de Franco- Rafael Reig


Troballes:

Si bé els títols dels articles ja ofereixen la percepció d'un tractament diferent de la notícia, iniciem l’estudi cercant les freqüències de paraules. Un cop destriades les més importants, les 25 primeres paraules ens apareixen junt a les seves freqüències: 


                     6 columnes de El País
          6 columnes del Diario.es
21           Carlos  
20           Juan     
20           Rey       
18           democracia       
17           sistema               
11           España
10           abdicación         
10           Estado 
10           Franco 
9             años     
9             crisis     
9             Monarquía        
9             Transición          
7             política
6             constitucional  
6             democrático     
6             Felipe  
6             militar  
6             rey        
6             trono   
5             dictadura           
5             jefe      
5             legitimidad        
5             proceso              
4             ciudadanía
32           rey        
20           Estado 
16           democracia       
16           Felipe  
14           Carlos  
14           Juan     
13           monarquía        
13           príncipe              
12           abdicación         
12           España
10           país       
10           Transición          
8             Borbón
8             Franco 
8             referéndum     
7             auténtico           
7             demócrata        
7             institución         
7             PSOE    
7             República           
6             ciudadanos       
6             ruptura               
5             Corona
5             dictador              
5             hijo
 
Destaquem les següents troballes:
-          Els comentaristes del diario.es no posen la paraula “rey” en majúscules.
-          Els comentaristes del diario.es no posen la paraula “monarquía” en majúscules.
-          El nom de “Felipe” apareix  més el doble de vegades en el diario.es.
-          El País no esmenta ni una vegada en tots 6 articles (1536 paraules) el mot “referéndum”.
-          El País no esmenta ni una vegada en tots 6 articles el mot “PSOE”.
-          El País esmenta només en un article (una vegada) la paraula “república”.
-          El País empra el mot “legitimidad” 5 vegades per 2 el diario.es.
-          El diario.es no esmenta ni un sol cop el mot “trono”.
-          Altres mots que no apareixen al País i si al diario.es si bé la freqüència és baixa (3 o menys vegades):  anacrónica, cacerías, Botsuana, privilegios, Corinna,  cortesano, juerguista.

Concordàncies a destacar; “referèndum” i “PSOE”.

Recordem que eren les dues principals paraules del top 25 de diario.es absents en El País.
 Hem volgut posar-les en context mitjançant les concordàncies:

El mot “referendum” que apareix en 4 articles del diario.es.  Hi ha una crida clara i general a consultar al conjunt de la ciutadania sobre si cal seguir en una monarquia. 



Respecte a “PSOE”, en quatre dels articles es fa referència al presumpte seguidisme d’aquest partit a la política oficiosa de les estructures principals de l’estat per tal de mantenir la monarquia.

Conclusió: passat o futur. Hagiografia o crítica descarnada.

Crec que amb aquest anàlisi es pot copsar la diferència ideològica entre els dos mitjans triats.  
El diari El País va publicar el dia 2 de juny  6 columnes d’opinió acrítiques amb la monarquia  i tendenciosament favorables a la figura de Joan Carles I. Crec que de l’anàlisi se’n desprèn una campanya –gens discreta- per a mantenir l’statu quo actual al capdamunt de la piràmide de poder de l’estat espanyol.  

Per contra, a les 6 columnes del diario.es la visió es fortament crítica: esmenten diversos punts foscos del rei abdicant, es pregunta amb més freqüència pels actes que durà a terme el príncep Felip i tots demanen en general consultar a la ciutadania sobre quin model d’estat caldria a partir d’ara.