En la línia dels enllaços proporcionats per en Joan, us afegeixo unes troballes pròpies:
The stoneflower path podreu examinar un recull de poemes interactius de Helen Sword.
Glimmer d'Andy Campbell. Un treball literari amb format més hipermedia: efectes de so i animacions que es tradueixen en una atmòsfera envolvent al lector. Porta una estona carregar amb flash.
Com a curiositats he trobat els.....
Mapes tipogràfics: astorants mapes de ciutats fets amb multitud de tipografies diferents.Clickeu qualsevol dels disponibles i ja em direu....
Base de dades Qui és qui: un repertori biliogràfic d'autors i autores d'obres de creació literària en llengua catalana.
Fins aviat....
miércoles, 28 de mayo de 2014
lunes, 19 de mayo de 2014
Blogs: Política
Hola a tots,
havent llegit l'article de Núria Almirón (1), m'han sobtat algunes afirmacions genèriques referents a aquests tipus de blogs com per exemple sobre la seva manca d'objectivitat, el narcissisme i autocensura dels autors, i en general, de manca d'objectivitat.
Personalment, com que és un tema que m'interessa seguir puntualment, en tinc alguns als meus marcadors - més aviat son pàgines agrupadores de blogs- i al meu parer són prou seriosos, experts i al meu entendre objectius i fins i tot acadèmics. El primer és d'àmbit estatal i els altres dos del nostre àmbit proper.
- Politikon
- Cercle Gerrymandering
- Àmbits de política i societat
En català tenim una pàgina dedicada a notícies de política exterior
- Extramurs
Per estalviar-vos temps, les columnes d'opinió dels principals "espases" del regne dels principals diaris recollides diàriament a:
- Cafe Reggio
De caire més desenfadat, podeu provar
- La página definitiva
Salutacions a tots.
(1) Weblogs políticos: ¿Periodismo de opinion alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?
havent llegit l'article de Núria Almirón (1), m'han sobtat algunes afirmacions genèriques referents a aquests tipus de blogs com per exemple sobre la seva manca d'objectivitat, el narcissisme i autocensura dels autors, i en general, de manca d'objectivitat.
Personalment, com que és un tema que m'interessa seguir puntualment, en tinc alguns als meus marcadors - més aviat son pàgines agrupadores de blogs- i al meu parer són prou seriosos, experts i al meu entendre objectius i fins i tot acadèmics. El primer és d'àmbit estatal i els altres dos del nostre àmbit proper.
- Politikon
- Cercle Gerrymandering
- Àmbits de política i societat
En català tenim una pàgina dedicada a notícies de política exterior
- Extramurs
Per estalviar-vos temps, les columnes d'opinió dels principals "espases" del regne dels principals diaris recollides diàriament a:
- Cafe Reggio
De caire més desenfadat, podeu provar
- La página definitiva
Salutacions a tots.
(1) Weblogs políticos: ¿Periodismo de opinion alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?
sábado, 10 de mayo de 2014
Algunes idees (II) sobre "Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica" de Domingo Sanchez-Mesa Martínez.
Article on Sanchez-Mesa analitza l'aplicabilitat de la narrativa amb les capacitats immersiva i interactiva que proporcionen les noves tecnologies. Les reflexions de l'article es basen fonamentalment en les aportacions de Gunnar Liestol, Marie Laurie Ryan i d' Espen Aarseth.
Alguns punts destacats:
La definició de narrativa en el context tecnològic actual entra en col·lisió amb la que formulà Aristòtil vigent fins abans del canvi de paradigma digital.
L’hipertext
com a prototipus de la textualitat interactiva.
L'hipertext permet amb les possibilitats que ofereix el mecanisma hipertextual el seu ús i/o interacció.El lector actua en la selecció i combinació d’elements
de l’ hipertext.
Els discurs narratiu ha canviat. Al lector se li obren noves possibilitats
Aquest discurs contempla dues dimensions:
- l’hipertext com a text multisecuencial emmaguetzemat en
el dispositiu electrònic
- el discurs tal i com es construït al temps que
llegit en la interacció amb la màquina textual.
Amb l’hipertext , al poder recrear i fins i
tot inventar les narracions previstes pel autor, el lector esdevé “escriptor
secundari”.
L’hipertext
permet les mutacions (textuals, narratives...), deixa espai a l’atzar i al mateix temps a la
interacció real amb un usuari que és inclòs dins del funcionament del sistema.
Relació de la literatura amb la immersió i interactivitat.
Inmersió:
(Don Quijote) Pèrdua del lector en si mateix en un món
de ficció ofert per la lectura.
La inmersió porta segles de ventatge a la
interactivitat. Aquesta última emergent.
“Per a
que un text sigui immersiu ha de crear un espai amb el que el lector,
l’espectador o l’usuari puguin establir una relació, i s’ha de poblar amb
objectes individualitzats (...). [L’autor] Ha de construir l’escenari d’una
acció narrativa potencial, encara que no hi hagi la extensió temporal necessària
per a que l’acció es desenvolupi en un argument.” (Ryan citat per Sanchez-Mesa, p. 221)
La inmersió és narrativa. Aplica els plans espacial, temporal i emocional.
Interactivitat
Possibilitats de la interacció (subordinada no obstant, al desenvolupament tecnològic):
- Capacitat de centrar el nostre interès en fragments.
- Aprofitar la potencialitat multimèdia envers un genere híbrid entre hipertext, multimedia interactiu i/o jocs d'ordinador.
- Fer d'aquesta textualitat una "representació intel·ligent" i diversificada de la idea d'autorreferencialitat.
miércoles, 7 de mayo de 2014
Algunes idees (I) sobre l’article d’ Isidro Martin . “Escritura hipermedia y lectoautores”
En primer lloc, esmentem que l’autor ens introdueix al llarg del seu article –probablement per la vessant professional que desenvolupa com a autor d’exposicions- els conceptes hipermedia i lectoautor.
L’hipermèdia s’entén com la convergència interactiva de mitjans expressius (fotogràfics, infogràfics i audiovisuals) que permeten les tecnologies de la informació. Per a Moreno, la simbiosi entre escriptura i tecnologia i la capacitat que ofereix aquesta última de resposta del lector, ha permès la categoria del lectoautor. El lectoautor és el lector d’ hipermedia que es permet seleccionar, transformar o inclús construir continguts.
Moreno descriu les modalitats de participació o interactivitat que ara per ara facilita la tecnologia (i al lectoautor de retruc):
- Participació selectiva: la interactivitat es redueix a seleccionar entre les opcions que ofereix el programa. No permet transformar o co-construir amb l’autor.
- Participació transformativa: Aquí el lectoautor sí pot transformar els continguts: “El autor propone i el lectoautor dispone”.
- Participació constructiva: el programa permet a l’usuari seleccionar, trasnformar i inclús construir propostes no previstes per l’autor.
Ens trobem actualment en els inicis de la narrativa hipermedia i cal que els autors –i lectoautors- cerquin les escriptures i formes d’expressió adequades per als seus fins.
L’hipermèdia s’entén com la convergència interactiva de mitjans expressius (fotogràfics, infogràfics i audiovisuals) que permeten les tecnologies de la informació. Per a Moreno, la simbiosi entre escriptura i tecnologia i la capacitat que ofereix aquesta última de resposta del lector, ha permès la categoria del lectoautor. El lectoautor és el lector d’ hipermedia que es permet seleccionar, transformar o inclús construir continguts.
Moreno descriu les modalitats de participació o interactivitat que ara per ara facilita la tecnologia (i al lectoautor de retruc):
- Participació selectiva: la interactivitat es redueix a seleccionar entre les opcions que ofereix el programa. No permet transformar o co-construir amb l’autor.
- Participació transformativa: Aquí el lectoautor sí pot transformar els continguts: “El autor propone i el lectoautor dispone”.
- Participació constructiva: el programa permet a l’usuari seleccionar, trasnformar i inclús construir propostes no previstes per l’autor.
Ens trobem actualment en els inicis de la narrativa hipermedia i cal que els autors –i lectoautors- cerquin les escriptures i formes d’expressió adequades per als seus fins.
martes, 22 de abril de 2014
La impossibilitat d'abastar tot el coneixement
He trobat molt interessant el llibre La societat de la ignorància. Destacaré en aquest post alguna reflexió d'Antoni Brey a Una reflexión sobre la relación del individu con el conocimiento en el mundo hiperconectado.
Brey ens dibuixa la visió sobre la generació del coneixement a la xarxa "com una nova biblioteca on constantment s'hi construeixen noves sales, dedicades a noves disciplines, que ràpidament s'omplen de volums que amb prou feina podem visitar."(Brey, 2011:64.)
O també "Davant l'acumulació exponencial d'informació, cada cop és més difícil disposar d'una visió equilibrada del conjunt" (Íbid.)
De fet en el moment que ho llegia pensava en com m'agradaria d'aprofundir en aques tema (els articles de Mayos, Campàs i Brey m'han semblat interessantíssims) i seguir la bibliografia proposada, però actualment, fent 3 assignatures simultànies (sense comptar la vida familiar i laboral) és un fet impossible.
A l'igual que qualsevol professional o usuari de la web, com a estudiants hem de fer una tria "estratègica" dels coneixements (o lectures si voleu) que ens seran més útils de cara a obtenir els resultats desitjats i "ser eficients".
Lectura comentada:
Brey ens dibuixa la visió sobre la generació del coneixement a la xarxa "com una nova biblioteca on constantment s'hi construeixen noves sales, dedicades a noves disciplines, que ràpidament s'omplen de volums que amb prou feina podem visitar."(Brey, 2011:64.)
O també "Davant l'acumulació exponencial d'informació, cada cop és més difícil disposar d'una visió equilibrada del conjunt" (Íbid.)
De fet en el moment que ho llegia pensava en com m'agradaria d'aprofundir en aques tema (els articles de Mayos, Campàs i Brey m'han semblat interessantíssims) i seguir la bibliografia proposada, però actualment, fent 3 assignatures simultànies (sense comptar la vida familiar i laboral) és un fet impossible.
A l'igual que qualsevol professional o usuari de la web, com a estudiants hem de fer una tria "estratègica" dels coneixements (o lectures si voleu) que ens seran més útils de cara a obtenir els resultats desitjats i "ser eficients".
Lectura comentada:
Gonçal Mayos y Antoni Brey (eds.) (2011). La sociedad de la ignorancia. Barcelona. Ed. Península. (Col. Atalaya 417)
domingo, 20 de abril de 2014
La xarxa global amenaçada??
Després d'unes setmanes amb diversos conflictes on el govern turc ha procedit a censurar (clausurar) espais com Twitter per "molestar" a determinats membres del govern o bloquejar la xarxa anònima i descentralitzada TOR (The Onion Router) que permet navegar en l'anonimat mitjançant la instal·lació d'un software, el ministre turc de Comunicació, Lütfi Elvan, ha proposat la idea de que Turquia deixi de formar part de la World Wide Web (www) per crear una xarxa pròpia turca (ttt). La premissa del ministre es que cal crear un compendi legislatiu internacional referent a les xarxes socials. En cas que no fos possible "els països separarien els seus sistemes d'internet els un dels altres. Connectar un amb l'altre seria difícil. Es quelcom que caldria debatre".
domingo, 13 de abril de 2014
QUE
SUPOSA EL PARADIGMA HIPERTEXTUAL?
Intentem
ara definir o aclarir els aspectes més característics del nou paradigma
hipertextual: en primer lloc, hom pressuposa que el suport digital transforma
els processos de lectura/escriptura i en conseqüència es transformaran les
formes de pensar. Podem anar molt més enllà: segons alguns, sembla que podem
parlar d’una escissió cognitiva generacional[1].
L’
hipertext, com la poesia significa transgressió tant de pensament lineal o bé
–si es vol- de la lògica cartesiana: per Kerkhove la Xarxa és una extensió dels
continguts de la pròpia ment[2]. Amb la interactivitat que generen els nodes,
enllaços i ancoratges l’arquitectura hipertextual ens ofereix el poder d’abandonar la lògica lineal, el
logocentrisme, les estructures arborescents jeràrquiques i les formes
repressives de poder[3]
arribant a encarnar per alguns l’ideal d’un sistema polític, fonamentalment
democràtic, no jeraquitzat, que promou “una
forma dialògica d’esforç col·lectiu”[4]
Exposem
també el component de velocitat i complexitat que presenta l’ hipertext: imaginem
la seqüència d’augment progressiu de velocitat que s’inicia amb l’acceleració de processament
d’informació que suposà l’escriptura, l’ increment del mateix que provocà la invenció
de l’ impremta; no fa massa anys la ràdio i la TV permetien assolir el volum
d’informació a tot el planeta, i avui ens trobem en un estadi d’ interconnexió
de continguts a la xarxa on-line que permeten solucionar cerques en temps real. Segons Kerckhove[5] “La hipertextualidad crea el potencial para
nuevos niveles de aceleración en la circulación, elaboración, comprobación y
simulación de ideas para aplicaciones comerciales y científicas asi como otras mas divertidas.”
Un
altre valor a tenir en compte seria l’hipertext com a mitjà per a
instrumentalitzar coneixements complexos:
si partim de la premissa que l’aproximació
a qualsevol coneixement no pot ser només analítica sinó que ha d’integrar punts de vista
holístics[6],
les característiques de l’ hipertext (la multidimensionalitat per exemple) el
converteixen en l’eina adequada per a la gestió de la complexitat. Si la
complexitat és –epistemològicament- alhora el nou paradigma científic des de
mitjans segle XIX, cal preguntar-se llavors si l’aparició de l’ hipertext ha
estat influenciada per aquest marc o com a resposta natural a aquest marc.
Arribem
per fi a l’aspecte més materialment visible del que suposa el canvi de
paradigmes: quan la cultura impresa es transforma en cultura digital o si es
prefereix, passem de l’Home Gutenberg a l’era de l’Humanisme Digital (no
personificat encara?). Notem així mateix, que si el llibre ha estat l’exponent
de la societat capitalista, l’ la informació hipertextual ho és de la societat
del coneixement.
Ja
es pot escollir la publicació d’un llibre en paper o digitalment. Seguirem
usant la lletra impresa com a forma principal d’expressió d’idees i pensaments.
Tot i que el suport paper és encara una tecnologia competitiva, per al llibre,
la difusió en xarxa no es pot comparar a la tradicional. La industria de la
informació i l’entreteniment es progressivament cada cop més digital i el seu objectiu
és principalment de produir i distribuir informació.
Amb
la digitalització total dels mitjans de comunicació social, entren en crisi
conceptes com els drets d’autor o la pervivència de les empreses editorials, el
futur del llibre tal com el coneixem és incert degut a una problemàtica de tres
eixos: crisi econòmica, crisi ambiental i crisi cultural. En els nostres dies,
les velles estructures editorials es resisteixen al canvi[7]
abans de esfondrar-se.
El
vessant positiu és que l’espai digital reforçarà i potenciarà les propietats
inherents al llibre analògic: densitat (en relació a la capacitat de emmagatzematge), l’accessibilitat (accés
des de qualsevol punt), l’actualització (capacitat de modificar-se de l’ordinador),la
ciberespecialització (el llibre es localitza al núvol), interacció (el lector
es mou pel text), ubiqüitat (el llibre es pot obrir des de molts llocs), la
deslocalització, la formalització (paràmetres que aporten la digitalització a
un llibre), l’ asincronia (llibre permanent obert i a l’abast) i
l’hipertextualitat (multidimensionalitat).
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)