Un polsim de liteARTura

En la línia dels enllaços proporcionats per en Joan, us afegeixo unes troballes pròpies:

The stoneflower path  podreu examinar un recull de poemes interactius de Helen Sword.

Glimmer d'Andy Campbell. Un treball literari amb format més hipermedia: efectes de so i animacions que es tradueixen en una atmòsfera envolvent al lector. Porta una estona carregar amb flash.

Com a curiositats he trobat els..... 

Mapes tipogràfics: astorants mapes de ciutats fets amb multitud de tipografies diferents.Clickeu qualsevol dels disponibles i ja em direu....

Base de dades Qui és qui: un repertori biliogràfic d'autors i autores d'obres de creació literària en llengua catalana.

Fins aviat....

Blogs: Política

Hola a tots,


havent llegit l'article de Núria Almirón (1), m'han sobtat algunes afirmacions genèriques referents a aquests tipus de blogs com per exemple sobre la seva manca d'objectivitat, el narcissisme i autocensura dels autors, i en general, de manca d'objectivitat.   

Personalment, com que és un tema que m'interessa seguir puntualment, en tinc alguns als meus marcadors - més aviat son pàgines agrupadores de blogs- i al meu parer són prou seriosos, experts i al meu entendre objectius i fins i tot acadèmics. El primer és d'àmbit estatal i els altres dos del nostre àmbit proper.

- Politikon
- Cercle Gerrymandering
- Àmbits de política i societat

En català tenim una pàgina dedicada a notícies de política exterior

- Extramurs

Per estalviar-vos temps, les columnes d'opinió dels principals "espases" del regne dels principals diaris recollides diàriament a:

- Cafe Reggio

De caire més desenfadat, podeu provar

 - La página definitiva

Salutacions a tots.

(1) Weblogs políticos: ¿Periodismo de opinion alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?

Algunes idees (II) sobre "Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica" de Domingo Sanchez-Mesa Martínez.

Article on Sanchez-Mesa analitza l'aplicabilitat de la narrativa amb les capacitats immersiva i interactiva que proporcionen les noves tecnologies. Les reflexions de l'article es basen fonamentalment en les aportacions de Gunnar Liestol,  Marie Laurie Ryan i d' Espen Aarseth.

Alguns punts destacats: 

La definició de narrativa en el context tecnològic actual entra en col·lisió amb la que formulà Aristòtil vigent fins abans del canvi de paradigma digital.

L’hipertext com a prototipus de la textualitat interactiva. 

L'hipertext permet amb les possibilitats que ofereix el mecanisma hipertextual el seu ús i/o interacció.El lector actua en la selecció i combinació d’elements de l’ hipertext.

Els discurs narratiu ha canviat. Al lector se li obren noves possibilitats

Aquest discurs contempla dues dimensions: 

 - l’hipertext com a text multisecuencial emmaguetzemat en el dispositiu electrònic 

-  el discurs tal i com es construït al temps que llegit en la interacció amb la màquina textual.

Amb l’hipertext , al poder recrear i fins i tot inventar les narracions previstes pel autor, el lector esdevé “escriptor secundari”.  

L’hipertext  permet les mutacions (textuals, narratives...), deixa espai a l’atzar i al mateix temps a la interacció real amb un usuari que és inclòs dins del funcionament del sistema.

Sobre els termes inmersió / interactivitat.

Relació de la literatura amb la immersió i interactivitat.

Inmersió: (Don Quijote) Pèrdua del lector en si mateix en un món de ficció ofert per la lectura.

La inmersió porta segles de ventatge a la interactivitat. Aquesta última emergent. 

“Per a que un text sigui immersiu ha de crear un espai amb el que el lector, l’espectador o l’usuari puguin establir una relació, i s’ha de poblar amb objectes individualitzats (...). [L’autor] Ha de construir l’escenari d’una acció narrativa potencial, encara que no hi hagi la extensió temporal necessària per a que l’acció es desenvolupi en un argument.” (Ryan citat per Sanchez-Mesa, p. 221)

La inmersió és narrativa. Aplica els plans espacial, temporal i emocional.

Interactivitat

Possibilitats de la interacció (subordinada no obstant, al desenvolupament tecnològic):

- Capacitat de centrar el nostre interès en fragments.

- Aprofitar la potencialitat multimèdia envers un genere híbrid entre hipertext, multimedia interactiu i/o jocs d'ordinador. 

- Fer d'aquesta textualitat una "representació intel·ligent" i diversificada de la idea d'autorreferencialitat.   

Algunes idees (I) sobre l’article d’ Isidro Martin . “Escritura hipermedia y lectoautores”

En primer lloc, esmentem que l’autor ens introdueix al llarg del seu article –probablement per la vessant professional que desenvolupa com a autor d’exposicions- els conceptes hipermedia i lectoautor.

L’hipermèdia s’entén com la convergència interactiva de mitjans expressius (fotogràfics, infogràfics i audiovisuals) que permeten les tecnologies de la informació. Per a Moreno, la simbiosi entre escriptura i tecnologia i la capacitat que ofereix aquesta última de resposta del lector, ha permès la categoria del lectoautor. El lectoautor és el lector d’ hipermedia que es permet seleccionar, transformar o inclús construir continguts.

 Moreno descriu les modalitats de participació o interactivitat que ara per ara facilita la tecnologia (i al lectoautor de retruc):
 - Participació selectiva: la interactivitat es redueix a seleccionar entre les opcions que ofereix el programa. No permet transformar o co-construir amb l’autor.
 - Participació transformativa: Aquí el lectoautor sí pot transformar els continguts: “El autor propone i el lectoautor dispone”.
 - Participació constructiva: el programa permet a l’usuari seleccionar, trasnformar i inclús construir propostes no previstes per l’autor.

 Ens trobem actualment en els inicis de la narrativa hipermedia i cal que els autors –i lectoautors- cerquin les escriptures i formes d’expressió adequades per als seus fins.