En primer lloc, esmentem que l’autor ens introdueix al llarg del seu article –probablement per la vessant professional que desenvolupa com a autor d’exposicions- els conceptes hipermedia i lectoautor.
L’hipermèdia s’entén com la convergència interactiva de mitjans expressius (fotogràfics, infogràfics i audiovisuals) que permeten les tecnologies de la informació. Per a Moreno, la simbiosi entre escriptura i tecnologia i la capacitat que ofereix aquesta última de resposta del lector, ha permès la categoria del lectoautor. El lectoautor és el lector d’ hipermedia que es permet seleccionar, transformar o inclús construir continguts.
Moreno descriu les modalitats de participació o interactivitat que ara per ara facilita la tecnologia (i al lectoautor de retruc):
- Participació selectiva: la interactivitat es redueix a seleccionar entre les opcions que ofereix el programa. No permet transformar o co-construir amb l’autor.
- Participació transformativa: Aquí el lectoautor sí pot transformar els continguts: “El autor propone i el lectoautor dispone”.
- Participació constructiva: el programa permet a l’usuari seleccionar, trasnformar i inclús construir propostes no previstes per l’autor.
Ens trobem actualment en els inicis de la narrativa hipermedia i cal que els autors –i lectoautors- cerquin les escriptures i formes d’expressió adequades per als seus fins.
Bona síntesi, Oriol!
ResponderEliminar