INTERLUDI:
COM, QUAN I PER QUÈ
Amb
l’adveniment de l’era digital, d’uns 50 anys ençà, (i l’evolució a ritme drum’n’bass en els darrers temps de les
Tecnologies de la Informació i Comunicació i llurs capacitats), la percepció de
que ens trobem vivint en un moment de transició cap a quelcom nou, se’ns
plantegen una sèrie de qüestions que ens porten a reflexionar sobre la vessant
comunicativa i textual, sobre d’ on venim, que està canviant i què s’esdevindrà
com a més probable.
El
pas de paradigma lineal a paradigma hipertextual expressa el canvi que suposa
la transició d’una cultura amb un model d’escriptura i de gestió de la memòria
unidimensional en tant que lineal cap a una altre en el qual les tecnologies de
la informació ens proporcionen una marc multidimensional per a l’expressió i la
transmissió de coneixements o per l’adquisició d’aquests.
Acabada
la segona guerra mundial, un matemàtic, conseller científic del Roosevelt anomenat Vannevar Bush va voler idear un
sistema que permetés estendre de manera eficaç (en el sentit de: millor que les
biblioteques) el coneixement humà acumulat i ja inabastable; una màquina capaç d’emmagatzemar
i reproduir gran quantitat de dades on es podes fer una cerca de
la informació de forma associativa i alhora que la ordenés. Com podria un científic que necessita alguna
informació accedir a la immensa quantitat de documentació científica que es
genera de forma més eficient?. La màquina es faria mitjançant microfilms i es
va anomenar sistema MEMEX.
És
molt destacable (o un senyal de determinisme històric?) que paral·lelament, el
mateix any, un filòsof austríac, Ludwig Wittgenstein es queixés en el prefaci
d’un llibre seu de la dificultat o impossibilitat de plasmar en paper el
raonaments o processos mentals mitjançant els quals arriba a les seves
conclusions. Per Wittgenstein, el mètode de escriure en paper sotmetia el
pensament a una direcció lineal i jeràrquica, unidimensional. Ell també
aspirava a un sistema que permetés reproduir el funcionament natural del
pensament.
Les
bases teòriques es trobaven doncs posades i durant les dècades dels 50 i 60 del
segle passat es desenvoluparen els ordinadors i els programes de tractament de
text: el 1959 s’escrivien els primers texts generats per ordinador[1] i
el 1960 el Grup Oulipo creaven composicions aleatòries de textos com a primera
forma d’art literari digital. Ted Nelson dona significat al mot “hipertext[2]” a
principis dels 60 amb la intenció ja de crear un instrument (XANADÚ), amb fins
pròpiament literaris i no documentalistes, que servís a manera de base de dades
universal literària i que permetia bifurcar-se, elegir a l’hora de la cerca
d’informació.
Anys
després hem modificat la definició d’hipertext per tal de distingir-la d’altres
hipertextos no digitals (enciclopèdies, diccionaris...) establint que es tracta
d’un document digital que s’organitza en forma de xarxa mercès a les relacions
que s’estableixen entre nodes, enllaços i ancoratges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario