QUE
SUPOSA EL PARADIGMA HIPERTEXTUAL?
Intentem
ara definir o aclarir els aspectes més característics del nou paradigma
hipertextual: en primer lloc, hom pressuposa que el suport digital transforma
els processos de lectura/escriptura i en conseqüència es transformaran les
formes de pensar. Podem anar molt més enllà: segons alguns, sembla que podem
parlar d’una escissió cognitiva generacional[1].
L’
hipertext, com la poesia significa transgressió tant de pensament lineal o bé
–si es vol- de la lògica cartesiana: per Kerkhove la Xarxa és una extensió dels
continguts de la pròpia ment[2]. Amb la interactivitat que generen els nodes,
enllaços i ancoratges l’arquitectura hipertextual ens ofereix el poder d’abandonar la lògica lineal, el
logocentrisme, les estructures arborescents jeràrquiques i les formes
repressives de poder[3]
arribant a encarnar per alguns l’ideal d’un sistema polític, fonamentalment
democràtic, no jeraquitzat, que promou “una
forma dialògica d’esforç col·lectiu”[4]
Exposem
també el component de velocitat i complexitat que presenta l’ hipertext: imaginem
la seqüència d’augment progressiu de velocitat que s’inicia amb l’acceleració de processament
d’informació que suposà l’escriptura, l’ increment del mateix que provocà la invenció
de l’ impremta; no fa massa anys la ràdio i la TV permetien assolir el volum
d’informació a tot el planeta, i avui ens trobem en un estadi d’ interconnexió
de continguts a la xarxa on-line que permeten solucionar cerques en temps real. Segons Kerckhove[5] “La hipertextualidad crea el potencial para
nuevos niveles de aceleración en la circulación, elaboración, comprobación y
simulación de ideas para aplicaciones comerciales y científicas asi como otras mas divertidas.”
Un
altre valor a tenir en compte seria l’hipertext com a mitjà per a
instrumentalitzar coneixements complexos:
si partim de la premissa que l’aproximació
a qualsevol coneixement no pot ser només analítica sinó que ha d’integrar punts de vista
holístics[6],
les característiques de l’ hipertext (la multidimensionalitat per exemple) el
converteixen en l’eina adequada per a la gestió de la complexitat. Si la
complexitat és –epistemològicament- alhora el nou paradigma científic des de
mitjans segle XIX, cal preguntar-se llavors si l’aparició de l’ hipertext ha
estat influenciada per aquest marc o com a resposta natural a aquest marc.
Arribem
per fi a l’aspecte més materialment visible del que suposa el canvi de
paradigmes: quan la cultura impresa es transforma en cultura digital o si es
prefereix, passem de l’Home Gutenberg a l’era de l’Humanisme Digital (no
personificat encara?). Notem així mateix, que si el llibre ha estat l’exponent
de la societat capitalista, l’ la informació hipertextual ho és de la societat
del coneixement.
Ja
es pot escollir la publicació d’un llibre en paper o digitalment. Seguirem
usant la lletra impresa com a forma principal d’expressió d’idees i pensaments.
Tot i que el suport paper és encara una tecnologia competitiva, per al llibre,
la difusió en xarxa no es pot comparar a la tradicional. La industria de la
informació i l’entreteniment es progressivament cada cop més digital i el seu objectiu
és principalment de produir i distribuir informació.
Amb
la digitalització total dels mitjans de comunicació social, entren en crisi
conceptes com els drets d’autor o la pervivència de les empreses editorials, el
futur del llibre tal com el coneixem és incert degut a una problemàtica de tres
eixos: crisi econòmica, crisi ambiental i crisi cultural. En els nostres dies,
les velles estructures editorials es resisteixen al canvi[7]
abans de esfondrar-se.
El
vessant positiu és que l’espai digital reforçarà i potenciarà les propietats
inherents al llibre analògic: densitat (en relació a la capacitat de emmagatzematge), l’accessibilitat (accés
des de qualsevol punt), l’actualització (capacitat de modificar-se de l’ordinador),la
ciberespecialització (el llibre es localitza al núvol), interacció (el lector
es mou pel text), ubiqüitat (el llibre es pot obrir des de molts llocs), la
deslocalització, la formalització (paràmetres que aporten la digitalització a
un llibre), l’ asincronia (llibre permanent obert i a l’abast) i
l’hipertextualitat (multidimensionalitat).
.
Hola Oriol,
ResponderEliminarCoincido con tu artículo. El advenimiento del digital en detrimento del analógico es una realidad que con el avance de las nuevas generaciones se hará aún más patente.
Un saludo,